Passa al contingut principal

Fent camí

Benvolguts lectors, em dic Núria Baltrons i tinc anys d’experiència, d’autosuperació, de lluita i de felicitat. Me’n queden molts d’aprenentatge, però l’edat és tan sols un nombre.
Llegir, viatjar, pensar i estimar són les meves grans passions. Sóc molt dolça però, si ho prefereixes, sóc diabètica.

Us estareu preguntant com heu arribat fins aquí, desitjo que quan llegiu les darreres paraules hàgiu trobat la resposta.
Fa un temps vaig decidir emprendre el que seria el meu treball de recerca. I, què millor que dedicar tot el meu esforç a la malaltia que m’acompanyarà en aquest llarg camí?
Durant el procés he comprès que no tothom contempla la malaltia des del meu mateix punt de vista. I ho entenc, no és fàcil acceptar allò que se t’ha imposat i saber-ho portar davant la dispersió.
He escoltat testimonis amb experiències molt complicades i també n’he viscut. Tot aquest seguit de fets em van portar a la creació del meu primer vídeo. En tres minuts de gravació, més que de paraules, parlo de sentiments.

Vaig fer un pas per apropar-me a tots aquells que no troben respostes i per empènyer als que han trobat la força a indicar com trobar-la.
I jo segueixo aquí, gaudint d’aquest gran projecte que se’ns presenta.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Feixuga realitat

Des del moment en què vaig debutar amb diabetis em va fascinar el món de la ciència però sempre he admirat la feina de les persones que la investiguen. Avui he tingut el PLAER de parlar amb ells i he reflexionat sobre la quantitat de diners que malgastem en coses supèrflues i materials adonant-me que aquests diners poden tirar endavant projectes d'investigació. La feina dels investigadors per a mi és increïble a part de dura. Gent amb una formació excepcional, TALENTS que no poden desenvolupar-se per falta de finançament. Personalment, era molt conscient de la diferència entre la cultura anglosaxona i la nostra en aquest àmbit però avui m'ha sobtat molt veure l'escassetat de fons que es disposen en el nostre país. Per la meva sorpresa totes les persones que ens trobàvem visitant el centre avui érem dones a excepció de tres homes, en contraposició tots els càrrecs importants eren presidits per homes, per què? Totes les dones presents avui eren emprenedores i dignes d'ad